dimarts, 23 de novembre de 2010

Comentari de Kleber Luiz Silva a la visita a CDC

Empezaré sobre el tema de público.

Los países como Alemania, EUA, Canada, apostaron en los años 60 y 70 por un proyecto que se llamó “Formación de público”, programa que hoy en día sigue funcionando en los países citados, y también en los países que copiaron este proyecto y que desde hace una década viene funcionado con éxito: Brasil, Francia y Australia son algunos de ellos.

La propuesta de “Formación de Público” necesita de una política cultural que fomente (subvencione) la creación de grupos de estudios (investigación teatral) y la propuesta de nuevas dramaturgia.

Espacio equipamientos escénicos.

El dialogo entre “artistas” y la sectorial de cultura es importante ya que el teatro, como otros segmentos artísticos, es parte de las instituciones y es, además, insuficiente. Esto impide que grupos (de investigación teatral – dramaturgia) gestionen espacios escénicos. (Los espacios de creación están restringidos a los modelos convencionales).

Es importante una política cultura que contemple y fomente los grupos con proyectos innovadores.

Catalunya y la ciudad de Barcelona necesitan crear nuevos espacios. Una propuesta interesante son los grupos que desarrollan sus actividades en edificios, naves, espacios abandonados y utilizan el arte para la recuperación de patrimonio.

Un ejemplo innovador y copiado de Berlín, Alemania, es la Fabra y Coats en Sant Andreu. La diferencia es que en Alemania los grupos gestionaban el espacio, en la Fabra los artistas tenían que cumplir un horario institucional.

Es importante que exista el teatro Broadway, subvencionado con programas de Inserción fiscal de empresas, bancos y otros fondos que viene de instituciones privadas. Así funciona en los Países ya citados arriba.

El teatro Off Broadway también es de gran importancia dentro del marco cultural, ya que hablamos de arte.

Hay público que busca entretenimiento y hay publico que busca el contacto con la obra de arte, diálogo y reflexión.

El teatro, como otros lenguajes artísticos, no puede quedar reducido a una “industria” y al teatro comercial.

Preguntas.

¿Los dramaturgos de Catalunya que escriben en castellano, están dentro del contexto de la “Dramaturgia Autóctona”?

¿Y por qué un teatro restringido a la dramaturgia autóctona?

Entrevista amb Àngels Ponsa i Roca, Carme Llobet i Norbert Tomàs (CDC)

El passat 18 de novembre de 2010, a un quart de dues, el Gerard Vázquez, l'Ever Blanchet, i jo mateix, Jordi Barra, vam fer una reunió a la seu de Convergència Democràtica de Catalunya amb Àngels Ponsa i Roca, Presidenta de Cultura del partit, i els seus assessors, Carme Llobet i Norbert Tomàs, per presentar l’associació Dramatúrgia a Catalunya. Encara que estaven molt ocupats amb les eleccions ens van fer un forat a l’agenda. La reunió va durar al voltant d’una hora. Els vam entregar en mà el mateix dos fulls amb els objectius i reivindicacions de la nostra associació que el passat 21 d’octubre es van entregar al PSC (si voleu saber el contingut mireu el 31 d’octubre del blog).

Estaven molt interessats en saber la nostra opinió sobre el panorama del món teatral a casa nostra. Després de llegir per damunt els fulls i d’intercanviar impressions, ens van dir que coincidia bastant amb d’altres grups del món del teatre que ja s’havien reunit amb ells.

Si arriben a tenir capacitat de decisió, volen fer:

Major transparència i equilibri en la concessió de subvencions. Que no quedi la major part dels ajuts en poques mans. Millor distribució.

Deixar les coses que ja funcionen i intervenir en la resta demanant l’opinió de les parts interessades.

Retornar l’Institut Ramon Llull de Presidència a la Conselleria de Cultura.

Valoraven el paper de la cultura i de la llengua, i per tant de l’autoria teatral, com a element de dinamització econòmica i senya d’identitat importants.

A la nostra pregunta sobre el paper què ha de jugar el CONCA, van dir que aquest encara no havia tingut prou recorregut per fer-ne una valoració total. Però ja havien detectat coses que no els agradaven. Per a ells, no tenia sentit que un organisme tingués poder de decisió per damunt i al marge del govern. Hauria de ser més de caire assessor. Tampoc es pot entendre que la despesa de funcionament d’aquest organisme sigui superior als ajuts que donen. També que la política de concessió de subvencions hauria de ser més transparent (n’han rebut moltes queixes).

Al comentari sobre el fet de contemplar dintre del pressupost de la subvenció un apartat o percentatge per a l’autor, si aquest és català i és viu, van trobar que semblava a priori just i que s’hauria d’estudiar. Van parlar d’un 3%. Inclús ens van comentar que ho poséssim en el full de reivindicacions de l’associació. Recordeu que aquesta és una de les reivindicacions que en les trobades de l’associació s’està reflexionant. Animeu-vos a dir la vostra al blog.

Finalment ens van dir que, independentment de si assoleixen tasques de govern o no, després de les eleccions els agradaria mantenir el contacte amb la nostra associació. Ens faran arribar el seu programa electoral (la versió ampliada) en el referent a cultura. Ens van dir que era fruit de una reflexió contrastada amb molts representants i grups de l’àmbit cultural. Es veu que hi ha un preàmbul fruit d’aquest debat que, segons ells, ens sorprendrà. Quan arribi el penjarem al blog.

En general podem dir que van estar molt receptius i la trobada va ser positiva. El temps dirà.

Com diu el Pablo, salut a tothom

Jordi Barra

dimecres, 10 de novembre de 2010

Kleber Luis Bosque: Propostes d'activitats en el marc del GREC 2011 (3)

Sobre el Grec 2011. Creo que en los principales festivales de teatro de Catalunya debería haber un espacio dirigido a la nueva dramaturgia, a nuevos experimentos y nuevas propuestas escénicas. Un Ejemplo es el Fringe en Holanda y las fábricas de creación artísticas en Alemanya.

Los nuevos dramaturgos necesitan de espacios y oportunidades para la promoción de sus de trabajos... en Catalunya solo tenemos la Sala Becket... Necesitamos crear nuevos proyectos...

El Tema reunión con Montserrat Tura y Esteve León. No sabia de la reunión... Soy militante del Partido en la sectorial de cultura y Universidad - investigacion... participé de la elaboración de la propuesta del Programa electoral de cultura, MAC del PSC.

Un saludo.
Kleber Luis Bosque.

dimarts, 9 de novembre de 2010

Manuel Veiga: Propostes d'activitats en el marc del GREC 2011 (2)

Hola!

He llegit la proposta del Fabrice i em sembla estupenda. Això de l'hotel que van fer els andalusos també és colllonut. A l 'AAT (Associació d'autors de Teatre d'Espanya) també acostumen a fer una Marató de monòlegs a La casa Encendida de Madrid un cop l'any. Es tracta d'una roda de monòlegs (interpretats per diversos actors i actrius) que es va repetint al llarg de 12 hores. O fan una cosa semblant amb peces de teatre breu... Penso que les taules-rodones estan molt bé i són molt interessants per a la professió, però de cara a fer-nos visibles les lectures dramatitzades (sigui quina sigui la formula) són molt més atractives pel públic.

Manuel Veiga.

dilluns, 8 de novembre de 2010

Fabrice Corrons: Propostes d'activitats en el marc del GREC 2011 (1)

Se m'acudeixen tres idees :

-per què no preveure una acció que sigui conjunta amb el festival Grec i l'Obrador d'Estiu de la Beckett ?

Es podria aprofitar així la visibilitat d'aquests dos festival internacionals i crear ponts entre les dramatúrgies textuals (més bé les que promou la Sala Beckett) i les no textuals (que moltes vegades el Grec inclou, tot i que no conec la programació per a la propera edició).

-organitzar un col.loqui / una trobada entre dramaturgs catalans i francesos presents a Barcelona (programats pel GREC) sobre la situació de la dramatúrgia a ambdós països. [Podria ajudar pel que fa a la traducció simultània dels francesos]

-proposar una xerrada sobre la difusió de la dramatúrgia catalana a França des de fa tres dècades i parlar de les perspectives de cara al futur amb els nous dispositius transfronterers (Euroregió, Escena Catalana Transfronterera, Teatre de l'Arxipèlag). Podria fer-me càrrec del balanç d'aquesta difusió perquè és una contribució que estic acabant (amb la col.laboració d'Antonia Amo Sanchez) ara mateix per a un congrés de teatre a Avinyó al mes de desembre (i estic engegant o col.laborant en diferents projectes de difusió del teatre català amb l'Institut Ramon Llull i la Maison Antoine Vitez)... A més a més, es podria convidar el grup de recerca sobre les arts escèniques que dirigeixen Francesc Foguet i Núria Santamaria i que reflexionen sobre aquesta temàtica.

Bé.. jo seré a Barcelona al mes de juliol : podré ajudar-vos sigui como sigui.

Ja em diràs què penses de les meves idees.

Salut,

Fabrice

diumenge, 7 de novembre de 2010

Entrevista amb Ricardo Szwarcer, director del Festival Grec

Hola a tothom:

Dimecres passat, dia 3 de novembre, Gerard Vázquez, Jordi Barra i jo mateix (Pablo Ley) vam tenir una reunió amb Ricardo Szwarcer, director del Festival Grec, per tal de veure si hi havia la possibilitat de realitzar alguna activitat dintre del marc del Festival Grec que ens servis, als dramaturgs aplegats a l'associació, per incrementar la nostra visibilitat davant del nostre públic.

Tenint en compte que el programa del Festival Grec de l'any que ve està pràcticament tancat i que el Ricardo Swarcer deixarà la direcció del festival després de l'edició del 2011, no hi havia ocasió a demanar un compromís a mig termini (és a dir, de cara al 2012, 2013, etc.) de fer alguna acció més decidida pel que fa a la producció i programació de textos o dramatúrgies no textuals dels dramaturgs d'aquí.

Per tant, vam limitar la nostra demanda al fet de generar alguna activitat, paral·lela al festival, que servís en certa manera com a carta de presentació de l'associació al gran públic. És a dir, vam proposar la possibilitat d'un cicle de xerrades, de lectures, o alguna cosa així (sense concretar res, perquè esperàvem la reacció del Ricardo Szwarcer).

La recepció va ser bona, i la predisposició del Ricardo Szwarcer a prestar la seva col·laboració va ser total. L'única qüestió que el preocupava era l'encaix de la proposta amb el festival i que la proposta fos prou interessant com per arribar al públic real de la ciutat. Vam parlar de la possibilitat de disposar d'un espai al CCCB per organitzar el que fos. I vam parlar, pel fet que el pròxim any el Grec gira al voltant del país convidat que és França, d'establir alguna mena de diàlegs amb els dramaturgs del país veí. Sigui com sigui, no va passar de ser un petitíssim brain storming sense altra voluntat que la d'establir un punt de sortida.

Ens vam acomiadar amb la qüestió pendent de presentar-li, en les properes setmanes, o, com a molt tard, a principis de gener, la proposta ben elaborada d'alguna activitat que pugui resultar-nos útil com a col·lectiu.

* * * * *
Fins aquí la reunió.

Ens queda ara la opció de trobar alguna activitat realment interessant a fer en el marc del GREC 2011 i és això que us demanem: que envieu sisplau les vostres idees al respecte i que penseu en qualsevol possibilitat: textual i no textual. Evidentment no hi haurà gaire diners, però és possible que, segons com fos la proposta, es poguessin aconseguir. Per tant, no descartem ni tan sols la possibilitat de fer alguna moguda grossa, si som capaços d'animar primer al Ricardo Szwarcer i després a qui faci falta. Les idees, d'altre banda, no es perdran, sinó que quedaran per a futures propostes a moltes altres institucions amb les quals haurem de dialogar en els pròxims mesos.

Evidentement, el més fàcil és un cicle de lectures, o un seguit de taules rodones sobre la realitat de la dramatúrgia catalana (i és possible que recollides sota el paraigua publicitari del Grec aconseguissin algún ressó). Tot i així, i recordant una experiència dels dramaturgs andalusos, s'hi podria plantejar la possibilitat de reunir en un Hotel (aquesta va ser la proposta dels dramaturgs andalusos) una quantitat representativa de propostes dramatúrgiques (amb text o no) que tinguessin el sentit de presentar-nos tots junts.

Sigui com sigui, aquí queda aquesta possibilitat.

Les propostes que arribin, les anirem passant per email a tothom i les penjarem al blog de l'associació (dramcat.blogspot.com)

Salut a tothom,

Pablo Ley

(P.S. Us recordo que, per tal d'agilitar les tasques burocràtiques, ens envieu el més ràpidament possible la Sol·licitud d'inscripció emplenada. I us recordo, també, que en el blog que ja he esmentat abans hi ha tota la informació referent a l'associació Dramatúrgia a Catalunya. Repeteixo l'adreça electrònica del blog: dramcat.blogspot.com.)

diumenge, 31 d’octubre de 2010

Entrevista amb Montserrat Tura i Esteve León (PSC)

Hola a tothom:

Ahir a la tarda (21 d'octubre, 2010), a dos quarts de quatre, el Gerard Vázquez, l'Ever Blanchet, el Josep Galindo i jo mateix, Pablo Ley, vam fer una reunió a la seu del PSC amb Montserrat Tura i Esteve León per presentar l'associació Dramaturgs a Catalunya. Els temes que es van plantejar són els que queden recollits en el text següent, que els vam entregar en mà:

Raons per a l’Associació Dramaturgs a Catalunya

1) L’associació Dramatúrgia a Catalunya neix com a associació professional de caràcter sindical i aplega, en l’actual fase de constitució, a una setantena de dramaturgs interessats.

2) Històricament, i malgrat la transformació radical del panorama teatral a Catalunya en els últims 30 anys, hi ha un desequilibri important en el desenvolupament de la professió en detriment de l’autor (respecte a productors, directors, actors, escenògrafs i altres professions relacionades amb l’escena).

3) Un país sense autoria és un país que no es pensa a sí mateix.

4) Els mateixos teatres públics no han aconseguit trobar la fórmula adequada en l’intent de desenvolupar la dramatúrgia:

a. Al TNC, el T6 és un programa insuficient i la presència dels autors catalans vius en les altres sales és molt minoritària.

b. El Teatre Lliure no ha tingut mai un objectiu clar en aquest sentit. Ha optat de forma incompleta per una política d’encàrrecs que no sempre arriben a l’escena i, alhora, per una política de dramaturgs associats molt incipient.

c. Pel que fa a la política de subvencions, no hi ha uns criteris clars respecte a la dramatúrgia autòctona. El col·lectiu de dramaturgs no decideix mai, en tant que col·lectiu, sobre el seu propi present i futur en els marcs de les polítiques culturals.

5) Els teatres privats aposten, de forma majoritària, per propostes comercials segures: és a dir, avalades per l’èxit en altres capitals teatrals del món. Els èxits comercials de dramatúrgia autòctona gairebé mai sorgeixen com a iniciativa de la producció privada.

6) No existeix un teatre dedicat exclusivament a la dramatúrgia autòctona contemporània amb les condicions escèniques òptimes per a una diversitat d’estils, formats i gèneres.

Les nostres demandes

1) Demanem un canvi de la percepció pública respecte a la figura del dramaturg. Una gran part del teatre que es fa al nostre país compta amb el treball de dramaturgs que no tenen prou visibilitat i semblen no tenir cap importància.

2) Demanem un canvi en la percepció respecte als dramaturgs pel que fa als teatres públics i les polítiques de programació, donant una major presència i possibilitat de participació i, sobretot, una major capacitat de decisió a la figura del dramaturg. Del que es tracta és d’assolir una absoluta normalitat professional.

3) Plantegem la possibilitat de crear un teatre públic exclusivament dedicat a la dramatúrgia contemporània.

a. Volem recordar l’important paper que, en aquest sentit, i en la mesura de les seves possibilitats, fa la Sala Beckett. Però també recordem que la Sala Beckett es dedica, principalment, al teatre emergent i experimental.

b. El que necessita el col·lectiu de dramaturgs és un teatre d’alt perfil cultural que integri a la totalitat de la professió i permeti un desenvolupament continuat de la mateixa.

c. I, pel que fa a l’espai, les necessitats escèniques de la professió no es poden limitar a un petit espai apte només per a un cert tipus de teatre, ni a unes condicions de producció que impedeixen el ple desenvolupament d’una creació dramatúrgica.

4) Demanem, finalment, uns criteris clars en les subvencions pel que fa a la dramatúrgia, l’eliminació total de l’arbitrarietat, la possibilitat d’intervenir com a col·lectiu en les decisions que ens afecten i, sobretot, que es valori no només les hores de treball sinó les hores de reflexió i pensament que són, en última instància, la mesura de la qualitat.

* * * * * * * * * * * * * * *

Fins aquí el text que vam entregar i comentar verbalment. Per la nostra banda, vam insistir especialment en la necessitat de l'existència normal (és a dir, en condicions d'igualtat amb la resta dels professionals de l'escena) dels dramaturgs si el que volem és que algú pensi aquest país. I vam insistir en la necessitat d'un recolzament molt més clar des de les institucions públiques (subvencions) i dels teatres públics (programació).

Per part de la Montserrat Tura i l'Esteve León hi va haver un interès especial en preguntar per què plantegem la necessitat de tenir, a un termini raonablement curt, un centre específicament dedicat al desenvolupament de la dramatúrgia i també si no tindríem prou amb unes programacions una mica més sensibles a l'autoria autòctona contemporània per part dels teatres públics.

En aquest sentit, la nostra resposta va ser que el que necessitem és un espai que es preocupi única i exclusivament per la dramatúrgia, que pensi la dramatúrgia en la màxima amplitud i en les condicions escèniques òptimes. Que no es dediqui exclusivament a posar obres en escenes, sinó que faci lectures en públic, processos de work in progress, i tot tipus d'activitat al voltant de la sola idea de desenvolupar adequadament la dramatúrgia. És evident, d'altra banda, que només un espai dedicat de forma exclusiva a la dramatúrgia por convertir-se en un nòdul de transvasament d'informació interior i exterior (és a dir, també de cara a Europa i el món).

Evidentment ha estat una visita de cortesia. L'objectiu era presentar-nos. Si cal presentar demandes més específiques en el futur, ja sabran que existim.

Dos aspectes interessants. Esteve León, recordant com va sorgir, després del 1975, tot l'entrellat del teatre català, ha assenyalat que, efectivament, la dramatúrgia aleshores no existia ni eren temps (els dels moviments culturals aplegats al voltant dels diversos progressismes i dels hippies) en què la dramatúrgia fos especialment valorada (es van recordar els casos del Jaume Melendres i Josep Maria Benet i Jornet). Des d'aleshores, continua havent-hi una gran desconfiança respecte a l'autor i a la dramatúrgia en general. En el fons, encara hem de superar aquella circumstància.

L'altre aspecte interessant que ha comentat l'Esteve León és que el conveni, tal com ara existeix, es va pactar amb ADETCA (els empresaris) i amb l'AADPC (actors i directors) i que el conveni, d'existir la veu col·lectiva que representa els dramaturgs, s'hauria de tornar a plantejar. És, sens dubte, uns dels objectius a assolir.

Fins aquí, la reunió.

D'altra banda, ahir van arribar els estatuts de l'associació aprovats pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. L'existència legal de l'associació obre el camí de la formalització de l'associació pel que fa a als associats. El dimarts vinent, l'actual junta farà una reunió per veure com es fa tot això, quan fem la propera assemblea general i demés.

El que us demanem és que informeu a tothom que sigui susceptible d'estar interessat de l'existència de l'associació Dramaturgs a Catalunya i els poseu en contacte amb nosaltres a través d'aquesta adreça electrònica.

Gràcies per la paciència de llegir fins aquí,

Salut a tothom,

Pablo Ley