dimarts, 23 de novembre del 2010

Comentari de Kleber Luiz Silva a la visita a CDC

Empezaré sobre el tema de público.

Los países como Alemania, EUA, Canada, apostaron en los años 60 y 70 por un proyecto que se llamó “Formación de público”, programa que hoy en día sigue funcionando en los países citados, y también en los países que copiaron este proyecto y que desde hace una década viene funcionado con éxito: Brasil, Francia y Australia son algunos de ellos.

La propuesta de “Formación de Público” necesita de una política cultural que fomente (subvencione) la creación de grupos de estudios (investigación teatral) y la propuesta de nuevas dramaturgia.

Espacio equipamientos escénicos.

El dialogo entre “artistas” y la sectorial de cultura es importante ya que el teatro, como otros segmentos artísticos, es parte de las instituciones y es, además, insuficiente. Esto impide que grupos (de investigación teatral – dramaturgia) gestionen espacios escénicos. (Los espacios de creación están restringidos a los modelos convencionales).

Es importante una política cultura que contemple y fomente los grupos con proyectos innovadores.

Catalunya y la ciudad de Barcelona necesitan crear nuevos espacios. Una propuesta interesante son los grupos que desarrollan sus actividades en edificios, naves, espacios abandonados y utilizan el arte para la recuperación de patrimonio.

Un ejemplo innovador y copiado de Berlín, Alemania, es la Fabra y Coats en Sant Andreu. La diferencia es que en Alemania los grupos gestionaban el espacio, en la Fabra los artistas tenían que cumplir un horario institucional.

Es importante que exista el teatro Broadway, subvencionado con programas de Inserción fiscal de empresas, bancos y otros fondos que viene de instituciones privadas. Así funciona en los Países ya citados arriba.

El teatro Off Broadway también es de gran importancia dentro del marco cultural, ya que hablamos de arte.

Hay público que busca entretenimiento y hay publico que busca el contacto con la obra de arte, diálogo y reflexión.

El teatro, como otros lenguajes artísticos, no puede quedar reducido a una “industria” y al teatro comercial.

Preguntas.

¿Los dramaturgos de Catalunya que escriben en castellano, están dentro del contexto de la “Dramaturgia Autóctona”?

¿Y por qué un teatro restringido a la dramaturgia autóctona?

Entrevista amb Àngels Ponsa i Roca, Carme Llobet i Norbert Tomàs (CDC)

El passat 18 de novembre de 2010, a un quart de dues, el Gerard Vázquez, l'Ever Blanchet, i jo mateix, Jordi Barra, vam fer una reunió a la seu de Convergència Democràtica de Catalunya amb Àngels Ponsa i Roca, Presidenta de Cultura del partit, i els seus assessors, Carme Llobet i Norbert Tomàs, per presentar l’associació Dramatúrgia a Catalunya. Encara que estaven molt ocupats amb les eleccions ens van fer un forat a l’agenda. La reunió va durar al voltant d’una hora. Els vam entregar en mà el mateix dos fulls amb els objectius i reivindicacions de la nostra associació que el passat 21 d’octubre es van entregar al PSC (si voleu saber el contingut mireu el 31 d’octubre del blog).

Estaven molt interessats en saber la nostra opinió sobre el panorama del món teatral a casa nostra. Després de llegir per damunt els fulls i d’intercanviar impressions, ens van dir que coincidia bastant amb d’altres grups del món del teatre que ja s’havien reunit amb ells.

Si arriben a tenir capacitat de decisió, volen fer:

Major transparència i equilibri en la concessió de subvencions. Que no quedi la major part dels ajuts en poques mans. Millor distribució.

Deixar les coses que ja funcionen i intervenir en la resta demanant l’opinió de les parts interessades.

Retornar l’Institut Ramon Llull de Presidència a la Conselleria de Cultura.

Valoraven el paper de la cultura i de la llengua, i per tant de l’autoria teatral, com a element de dinamització econòmica i senya d’identitat importants.

A la nostra pregunta sobre el paper què ha de jugar el CONCA, van dir que aquest encara no havia tingut prou recorregut per fer-ne una valoració total. Però ja havien detectat coses que no els agradaven. Per a ells, no tenia sentit que un organisme tingués poder de decisió per damunt i al marge del govern. Hauria de ser més de caire assessor. Tampoc es pot entendre que la despesa de funcionament d’aquest organisme sigui superior als ajuts que donen. També que la política de concessió de subvencions hauria de ser més transparent (n’han rebut moltes queixes).

Al comentari sobre el fet de contemplar dintre del pressupost de la subvenció un apartat o percentatge per a l’autor, si aquest és català i és viu, van trobar que semblava a priori just i que s’hauria d’estudiar. Van parlar d’un 3%. Inclús ens van comentar que ho poséssim en el full de reivindicacions de l’associació. Recordeu que aquesta és una de les reivindicacions que en les trobades de l’associació s’està reflexionant. Animeu-vos a dir la vostra al blog.

Finalment ens van dir que, independentment de si assoleixen tasques de govern o no, després de les eleccions els agradaria mantenir el contacte amb la nostra associació. Ens faran arribar el seu programa electoral (la versió ampliada) en el referent a cultura. Ens van dir que era fruit de una reflexió contrastada amb molts representants i grups de l’àmbit cultural. Es veu que hi ha un preàmbul fruit d’aquest debat que, segons ells, ens sorprendrà. Quan arribi el penjarem al blog.

En general podem dir que van estar molt receptius i la trobada va ser positiva. El temps dirà.

Com diu el Pablo, salut a tothom

Jordi Barra

dimecres, 10 de novembre del 2010

Kleber Luis Bosque: Propostes d'activitats en el marc del GREC 2011 (3)

Sobre el Grec 2011. Creo que en los principales festivales de teatro de Catalunya debería haber un espacio dirigido a la nueva dramaturgia, a nuevos experimentos y nuevas propuestas escénicas. Un Ejemplo es el Fringe en Holanda y las fábricas de creación artísticas en Alemanya.

Los nuevos dramaturgos necesitan de espacios y oportunidades para la promoción de sus de trabajos... en Catalunya solo tenemos la Sala Becket... Necesitamos crear nuevos proyectos...

El Tema reunión con Montserrat Tura y Esteve León. No sabia de la reunión... Soy militante del Partido en la sectorial de cultura y Universidad - investigacion... participé de la elaboración de la propuesta del Programa electoral de cultura, MAC del PSC.

Un saludo.
Kleber Luis Bosque.

dimarts, 9 de novembre del 2010

Manuel Veiga: Propostes d'activitats en el marc del GREC 2011 (2)

Hola!

He llegit la proposta del Fabrice i em sembla estupenda. Això de l'hotel que van fer els andalusos també és colllonut. A l 'AAT (Associació d'autors de Teatre d'Espanya) també acostumen a fer una Marató de monòlegs a La casa Encendida de Madrid un cop l'any. Es tracta d'una roda de monòlegs (interpretats per diversos actors i actrius) que es va repetint al llarg de 12 hores. O fan una cosa semblant amb peces de teatre breu... Penso que les taules-rodones estan molt bé i són molt interessants per a la professió, però de cara a fer-nos visibles les lectures dramatitzades (sigui quina sigui la formula) són molt més atractives pel públic.

Manuel Veiga.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Fabrice Corrons: Propostes d'activitats en el marc del GREC 2011 (1)

Se m'acudeixen tres idees :

-per què no preveure una acció que sigui conjunta amb el festival Grec i l'Obrador d'Estiu de la Beckett ?

Es podria aprofitar així la visibilitat d'aquests dos festival internacionals i crear ponts entre les dramatúrgies textuals (més bé les que promou la Sala Beckett) i les no textuals (que moltes vegades el Grec inclou, tot i que no conec la programació per a la propera edició).

-organitzar un col.loqui / una trobada entre dramaturgs catalans i francesos presents a Barcelona (programats pel GREC) sobre la situació de la dramatúrgia a ambdós països. [Podria ajudar pel que fa a la traducció simultània dels francesos]

-proposar una xerrada sobre la difusió de la dramatúrgia catalana a França des de fa tres dècades i parlar de les perspectives de cara al futur amb els nous dispositius transfronterers (Euroregió, Escena Catalana Transfronterera, Teatre de l'Arxipèlag). Podria fer-me càrrec del balanç d'aquesta difusió perquè és una contribució que estic acabant (amb la col.laboració d'Antonia Amo Sanchez) ara mateix per a un congrés de teatre a Avinyó al mes de desembre (i estic engegant o col.laborant en diferents projectes de difusió del teatre català amb l'Institut Ramon Llull i la Maison Antoine Vitez)... A més a més, es podria convidar el grup de recerca sobre les arts escèniques que dirigeixen Francesc Foguet i Núria Santamaria i que reflexionen sobre aquesta temàtica.

Bé.. jo seré a Barcelona al mes de juliol : podré ajudar-vos sigui como sigui.

Ja em diràs què penses de les meves idees.

Salut,

Fabrice

diumenge, 7 de novembre del 2010

Entrevista amb Ricardo Szwarcer, director del Festival Grec

Hola a tothom:

Dimecres passat, dia 3 de novembre, Gerard Vázquez, Jordi Barra i jo mateix (Pablo Ley) vam tenir una reunió amb Ricardo Szwarcer, director del Festival Grec, per tal de veure si hi havia la possibilitat de realitzar alguna activitat dintre del marc del Festival Grec que ens servis, als dramaturgs aplegats a l'associació, per incrementar la nostra visibilitat davant del nostre públic.

Tenint en compte que el programa del Festival Grec de l'any que ve està pràcticament tancat i que el Ricardo Swarcer deixarà la direcció del festival després de l'edició del 2011, no hi havia ocasió a demanar un compromís a mig termini (és a dir, de cara al 2012, 2013, etc.) de fer alguna acció més decidida pel que fa a la producció i programació de textos o dramatúrgies no textuals dels dramaturgs d'aquí.

Per tant, vam limitar la nostra demanda al fet de generar alguna activitat, paral·lela al festival, que servís en certa manera com a carta de presentació de l'associació al gran públic. És a dir, vam proposar la possibilitat d'un cicle de xerrades, de lectures, o alguna cosa així (sense concretar res, perquè esperàvem la reacció del Ricardo Szwarcer).

La recepció va ser bona, i la predisposició del Ricardo Szwarcer a prestar la seva col·laboració va ser total. L'única qüestió que el preocupava era l'encaix de la proposta amb el festival i que la proposta fos prou interessant com per arribar al públic real de la ciutat. Vam parlar de la possibilitat de disposar d'un espai al CCCB per organitzar el que fos. I vam parlar, pel fet que el pròxim any el Grec gira al voltant del país convidat que és França, d'establir alguna mena de diàlegs amb els dramaturgs del país veí. Sigui com sigui, no va passar de ser un petitíssim brain storming sense altra voluntat que la d'establir un punt de sortida.

Ens vam acomiadar amb la qüestió pendent de presentar-li, en les properes setmanes, o, com a molt tard, a principis de gener, la proposta ben elaborada d'alguna activitat que pugui resultar-nos útil com a col·lectiu.

* * * * *
Fins aquí la reunió.

Ens queda ara la opció de trobar alguna activitat realment interessant a fer en el marc del GREC 2011 i és això que us demanem: que envieu sisplau les vostres idees al respecte i que penseu en qualsevol possibilitat: textual i no textual. Evidentment no hi haurà gaire diners, però és possible que, segons com fos la proposta, es poguessin aconseguir. Per tant, no descartem ni tan sols la possibilitat de fer alguna moguda grossa, si som capaços d'animar primer al Ricardo Szwarcer i després a qui faci falta. Les idees, d'altre banda, no es perdran, sinó que quedaran per a futures propostes a moltes altres institucions amb les quals haurem de dialogar en els pròxims mesos.

Evidentement, el més fàcil és un cicle de lectures, o un seguit de taules rodones sobre la realitat de la dramatúrgia catalana (i és possible que recollides sota el paraigua publicitari del Grec aconseguissin algún ressó). Tot i així, i recordant una experiència dels dramaturgs andalusos, s'hi podria plantejar la possibilitat de reunir en un Hotel (aquesta va ser la proposta dels dramaturgs andalusos) una quantitat representativa de propostes dramatúrgiques (amb text o no) que tinguessin el sentit de presentar-nos tots junts.

Sigui com sigui, aquí queda aquesta possibilitat.

Les propostes que arribin, les anirem passant per email a tothom i les penjarem al blog de l'associació (dramcat.blogspot.com)

Salut a tothom,

Pablo Ley

(P.S. Us recordo que, per tal d'agilitar les tasques burocràtiques, ens envieu el més ràpidament possible la Sol·licitud d'inscripció emplenada. I us recordo, també, que en el blog que ja he esmentat abans hi ha tota la informació referent a l'associació Dramatúrgia a Catalunya. Repeteixo l'adreça electrònica del blog: dramcat.blogspot.com.)

diumenge, 31 d’octubre del 2010

Entrevista amb Montserrat Tura i Esteve León (PSC)

Hola a tothom:

Ahir a la tarda (21 d'octubre, 2010), a dos quarts de quatre, el Gerard Vázquez, l'Ever Blanchet, el Josep Galindo i jo mateix, Pablo Ley, vam fer una reunió a la seu del PSC amb Montserrat Tura i Esteve León per presentar l'associació Dramaturgs a Catalunya. Els temes que es van plantejar són els que queden recollits en el text següent, que els vam entregar en mà:

Raons per a l’Associació Dramaturgs a Catalunya

1) L’associació Dramatúrgia a Catalunya neix com a associació professional de caràcter sindical i aplega, en l’actual fase de constitució, a una setantena de dramaturgs interessats.

2) Històricament, i malgrat la transformació radical del panorama teatral a Catalunya en els últims 30 anys, hi ha un desequilibri important en el desenvolupament de la professió en detriment de l’autor (respecte a productors, directors, actors, escenògrafs i altres professions relacionades amb l’escena).

3) Un país sense autoria és un país que no es pensa a sí mateix.

4) Els mateixos teatres públics no han aconseguit trobar la fórmula adequada en l’intent de desenvolupar la dramatúrgia:

a. Al TNC, el T6 és un programa insuficient i la presència dels autors catalans vius en les altres sales és molt minoritària.

b. El Teatre Lliure no ha tingut mai un objectiu clar en aquest sentit. Ha optat de forma incompleta per una política d’encàrrecs que no sempre arriben a l’escena i, alhora, per una política de dramaturgs associats molt incipient.

c. Pel que fa a la política de subvencions, no hi ha uns criteris clars respecte a la dramatúrgia autòctona. El col·lectiu de dramaturgs no decideix mai, en tant que col·lectiu, sobre el seu propi present i futur en els marcs de les polítiques culturals.

5) Els teatres privats aposten, de forma majoritària, per propostes comercials segures: és a dir, avalades per l’èxit en altres capitals teatrals del món. Els èxits comercials de dramatúrgia autòctona gairebé mai sorgeixen com a iniciativa de la producció privada.

6) No existeix un teatre dedicat exclusivament a la dramatúrgia autòctona contemporània amb les condicions escèniques òptimes per a una diversitat d’estils, formats i gèneres.

Les nostres demandes

1) Demanem un canvi de la percepció pública respecte a la figura del dramaturg. Una gran part del teatre que es fa al nostre país compta amb el treball de dramaturgs que no tenen prou visibilitat i semblen no tenir cap importància.

2) Demanem un canvi en la percepció respecte als dramaturgs pel que fa als teatres públics i les polítiques de programació, donant una major presència i possibilitat de participació i, sobretot, una major capacitat de decisió a la figura del dramaturg. Del que es tracta és d’assolir una absoluta normalitat professional.

3) Plantegem la possibilitat de crear un teatre públic exclusivament dedicat a la dramatúrgia contemporània.

a. Volem recordar l’important paper que, en aquest sentit, i en la mesura de les seves possibilitats, fa la Sala Beckett. Però també recordem que la Sala Beckett es dedica, principalment, al teatre emergent i experimental.

b. El que necessita el col·lectiu de dramaturgs és un teatre d’alt perfil cultural que integri a la totalitat de la professió i permeti un desenvolupament continuat de la mateixa.

c. I, pel que fa a l’espai, les necessitats escèniques de la professió no es poden limitar a un petit espai apte només per a un cert tipus de teatre, ni a unes condicions de producció que impedeixen el ple desenvolupament d’una creació dramatúrgica.

4) Demanem, finalment, uns criteris clars en les subvencions pel que fa a la dramatúrgia, l’eliminació total de l’arbitrarietat, la possibilitat d’intervenir com a col·lectiu en les decisions que ens afecten i, sobretot, que es valori no només les hores de treball sinó les hores de reflexió i pensament que són, en última instància, la mesura de la qualitat.

* * * * * * * * * * * * * * *

Fins aquí el text que vam entregar i comentar verbalment. Per la nostra banda, vam insistir especialment en la necessitat de l'existència normal (és a dir, en condicions d'igualtat amb la resta dels professionals de l'escena) dels dramaturgs si el que volem és que algú pensi aquest país. I vam insistir en la necessitat d'un recolzament molt més clar des de les institucions públiques (subvencions) i dels teatres públics (programació).

Per part de la Montserrat Tura i l'Esteve León hi va haver un interès especial en preguntar per què plantegem la necessitat de tenir, a un termini raonablement curt, un centre específicament dedicat al desenvolupament de la dramatúrgia i també si no tindríem prou amb unes programacions una mica més sensibles a l'autoria autòctona contemporània per part dels teatres públics.

En aquest sentit, la nostra resposta va ser que el que necessitem és un espai que es preocupi única i exclusivament per la dramatúrgia, que pensi la dramatúrgia en la màxima amplitud i en les condicions escèniques òptimes. Que no es dediqui exclusivament a posar obres en escenes, sinó que faci lectures en públic, processos de work in progress, i tot tipus d'activitat al voltant de la sola idea de desenvolupar adequadament la dramatúrgia. És evident, d'altra banda, que només un espai dedicat de forma exclusiva a la dramatúrgia por convertir-se en un nòdul de transvasament d'informació interior i exterior (és a dir, també de cara a Europa i el món).

Evidentment ha estat una visita de cortesia. L'objectiu era presentar-nos. Si cal presentar demandes més específiques en el futur, ja sabran que existim.

Dos aspectes interessants. Esteve León, recordant com va sorgir, després del 1975, tot l'entrellat del teatre català, ha assenyalat que, efectivament, la dramatúrgia aleshores no existia ni eren temps (els dels moviments culturals aplegats al voltant dels diversos progressismes i dels hippies) en què la dramatúrgia fos especialment valorada (es van recordar els casos del Jaume Melendres i Josep Maria Benet i Jornet). Des d'aleshores, continua havent-hi una gran desconfiança respecte a l'autor i a la dramatúrgia en general. En el fons, encara hem de superar aquella circumstància.

L'altre aspecte interessant que ha comentat l'Esteve León és que el conveni, tal com ara existeix, es va pactar amb ADETCA (els empresaris) i amb l'AADPC (actors i directors) i que el conveni, d'existir la veu col·lectiva que representa els dramaturgs, s'hauria de tornar a plantejar. És, sens dubte, uns dels objectius a assolir.

Fins aquí, la reunió.

D'altra banda, ahir van arribar els estatuts de l'associació aprovats pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. L'existència legal de l'associació obre el camí de la formalització de l'associació pel que fa a als associats. El dimarts vinent, l'actual junta farà una reunió per veure com es fa tot això, quan fem la propera assemblea general i demés.

El que us demanem és que informeu a tothom que sigui susceptible d'estar interessat de l'existència de l'associació Dramaturgs a Catalunya i els poseu en contacte amb nosaltres a través d'aquesta adreça electrònica.

Gràcies per la paciència de llegir fins aquí,

Salut a tothom,

Pablo Ley

Entrevista amb Ramon Muntaner i Angela Domínguez (SGAE)

Hola a tothom.

Ha passat l'estiu i la tornada (aquest setembre) ha estat bastant més dura del que m'esperava (coses d'Eòlia). Tot i així, hem fet ja la primera de les visites institucionals a l'SGAE per presentar l'associació i veure quin ressò obteníem. La visita a l'SGAE havia de ser a finals de juliol, es va posposar al 7 de setembre, i, endarrerint-ho de setmana en setmana, ens vam reunir amb el Ramon Muntaner i l'Agnela Domínguez (Directora d'Activitats i Comunicació) el dimecres 22 de setembre. Per part de la junta de l'associació hi vam anar l'Ever Blanchet i jo (havien de ser-hi també el Gerard Vázquez, el Jordi Barra i la Carolina Llacher, que aquell dia no podien, però per evitar un nou endarreriment vam decidir no posposar-ho).

La reunió tenia com a objectiu presentar l'associació (incipient, amb socis potencials més que amb socis reals). Vam plantejar la situació de desigualtat respecte als altres sectors de la professió i l'objectiu de funcionar, principalment, com a sindicat. I vam recordar el relatiu fracàs històric (respecte als últims 20 anys d'història d'aquest país) pel que fa al veritable desenvolupament de la dramatúrgia que faci equiparable la nostra situació a la d'altres centres teatrals de producció. Plantegem el fet que del malestar del col·lectiu sorgeix la idea de l'associació. A més de tasques sindicals imprescindibles, el segon objectiu immediat és el de crear sinèrgies professionals amb totes les institucions (polítiques, institucionals, teatrals). En aquest sentit, l'SGAE és la primera visita.

Plantegem, en aquest punt, una sèrie de projectes per veure si i com pot ajudar-nos l'SGAE:

1) Necessitat de crear una web. Volíem saber si l'SGAE estaria disposat a contribuir d'alguna manera a posar-la en marxa.

2) Possibilitat d'accedir a tenir un despatx fix a les mateixes dependències de l'SGAE.

3) Ajut a l'hora de crear activitats dramatúrgiques del tipus cicles i conferències.

4) Interès per a ajudar a desenvolupar programes per al desenvolupament real de la dramatúrgia.

5) A llarg termini, interès per a crear un espai teatral específicament dedicat a la dramatúrgia.

L'acollida, per part del Ramon Muntaner i de l'Agnela Domínguez, va ser molt bona. Van comparar aquesta iniciativa amb les que ja funcionen de fa anys com és l'Associació de Guionistes o la de Compositors, que tenen seu a l'SGAE, on paguen un lloguer baix. El consell: establir objectius assolibles per evitar el desgast. La tasca sindical li va semblar especialment important i va reconèixer que, per la mateixa dinàmica de funcionament de l'SGAE, l'interessava establir complicitats més enllà de les tasques administratives amb els que ja són socis de l'SGAE (majoritàriament).

La principal preocupació del Ramon Muntaner va ser saber fins a quin punt estava constituïda l'associació (resposta per la nostra part: és ja una associació legalment constituïda, falta que tots els que heu mostrat interès per l'associació us inscriviu formalment tan bon punt us passem el full d'inscripció definitiu i posem en marxa, entre d'altres coses, una quota que, d'entrada garantís el nostre funcionament).

Respostes concretes a les nostres preguntes:

1) El projecte de crear una web és una cosa que ells tenen en ment des de fa temps, que fins i tot van començar a posar en marxa amb l'Institut del Teatre, però que no s'ha acabat de arribar enlloc. La seva proposta: que presentem un projecte de web per veure si arribem a un acord (l'única condició inicial és que no exclogui cap dramaturg en actiu, cosa que és, per se, un objectiu fundacional de l'associació Dramaturgs a Catalunya).

2) Cap problema a disposar d'un espai (a preu mòdic) com a seu de l'associació. A més a més van oferir a l'associació la possibilitat de comptar amb l'assessorament (com a mínim en les fases inicials) de l'Assessoria Jurídica de l'SGAE.

3) Cap problema a cedir espais per a conferències i lectures. Encara més, van plantejar la possibilitat de fer cursos o classes magistrals amb creadors de pas al nostre país. Del preu dels cursos s'hauria de pagar el professional convidat, però l'ajut per part de l'SGAE consistiria en espai i comunicació.

4) Sí a l'ajut a programes per al desenvolupament de la dramatúrgia però sempre subjectes a un projecte concret que l'SGAE pugui considerar interessant. En aquest sentit, el Ramon Muntaner va recordar que l'SGAE no té una línia de subvencions com les institucions públiques.

5) Respecte al teatre especialment dedicat a la dramatúrgia, ens va preguntar quina era la idea i si estàvem en bona relació amb la Sala Beckett. (La nostra resposta: cap problema amb la Sala Beckett, al contrari, és una de les visites que tenim pendents i que farem en breu. I sí, de moment, i tenint en compte que aquest, justament, seria un projecte a llarg termini, és possible que la idea d'un teatre per a la dramatúrgia s'assembli molt al que serà la Sala Beckett en el moment que s'estableixi en el nou espai (si no m'equivoco, a Can Fabra. Tot i així, vam comentar que les possibilitats d'una Sala Beckett són inevitablement limitades per moltes raons i que, probablement, el que caldria, a mig o llarg termini, és comptar amb un teatre que oferís a tota la dramatúrgia altres possibilitat).

Sento haver-me allargat tant, però m'ha semblat important fer un resum de tot el que es va parlar. L'entrevista, a l'Ever i a mi, ens va semblar especialment positiva. Tant el Ramon Muntaner com l'Agnela Domínguez van mostrar-se oberts a les iniciatives amb prevencions, només, a oferir ajuts econòmics (que no van negar, però tampoc van oferir espontàniament).

Per raons de feina, m'he vist impossibilitat a agilitar les coses de l'associació, i, d'ara endavant, necessitarem equips de treball dedicats a tasques concretes. Tenim pendent una reunió de la junta directiva per posar en marxa tots aquests aspectes.

Res més.

Una abraçada a tothom.

Salut

Pablo Ley

Acta del 29 de juliol de 2010

Associació “Dramatúrgia a Catalunya” ACTA 2

DIA I HORA: 29 de juliol a l'hora del cafè del matí
LLOC: Bar La Llesca.

PERSONES REUNIDES:
- Els assistents:
Ever Blanchet, Aleix Duarri, Jordi Barra, Josep Galindo (una estoneta), Gerard Vazquez Pablo Ley i Carolina Llacher.

1.ORDRE DEL DIA:
L'equip de coordinació provisional de l'Associació es reuneix amb l'objectiu d'establir prioritats a portar a terme per poder començar a 1 de setembre amb força. Repartiment de tasques.

2.DESENVOLUPAMENT:
S'està d'acord amb la importància de començar l'activitat de l'Associació amb força a partir d'inicis de setembre. Per això, cal especificar calendari i tasques prioritàries. S'acorda que: a) abans de donar a conèixer l'associació a nivell general (mitjans) cal reunir-se amb partits polítics i institucions culturals “grans” per fer presentació i relació de demandes concretes; b) a posteriori s'oficialitzarà la inscripció dels socis + quota pagament per qüestions de gestió.
Pluja d'idees d'accions que pot portar a terme l'associació: realització d'una enquesta d'opinió a passar entre els socis; parlar amb festivals del territori per proposar un espai d'activitat (jornades de lectures, xerrades, “bacanada dramatúrgica” en un hotel ;) , crear espai de reflexió i autocrítica del propi col·lectiu dramatúrgic, buscar informació de caire teòric sobre el marc de funcionament d'altres associacions, així com exemples i experiències positives alienes que ens podem servir de model (convidar persones que ens puguin oferir assessorament), agrupar per àmbits i temàtiques les demandes i qüestions a plantejar a les institucions culturals (SGAE i altres).

3.ACORDS PRINCIPALS i CALENDARI:

CALENDARI:
A partir de l'1 de setembre arrancar amb força!!
8 Setembre: reunió S.G.A.E. (caldrà trobar-se abans per poder plantejar la reunió).


TASQUES:
Pablo Ley: passarà un mailing a tots/es els/les socis/òcies per demanar que es derivin les demandes específiques a plantejar al S.G.A.E., etc. Així mateix, informarà que posteriorment es procedirà a l'oficialització dels associats.
Jordi Barra: concretar reunions amb partits polítics (agenda).
Gerard Vázquez: concretar reunions amb altres associacions culturals (ICUB, CONCA, etc.).
Aleix Duarri: buscar informació que ens pugui ser útil a nivell de teixit associatiu.
Carolina Llacher: demanar a l'AADC el model d'enquesta d'opinió/situació que s'ha utilitzar per actors i directors per tal de fer-ne anàlisi i anar perfilant l'enquesta pròpia.

Acta realitzada per: Carolina Llacher a 29 de juliol 2010.

Acta del 17 de juny de 2010

Hola a tothom:

Us explico la reunió de l'altre dia (dijous 17 de juny, reunió de feina en petit comitè dels que estem a la junta: Gerard Vázquez, Jordi Barra, Carolina Llacher, Ever Blanchet i jo) i on es van discutir una sèrie de qüestions.

1) Vam decidir fer una reunió plenària (és a dir, de tothom) dintre de la primera quinzena d'octubre.

Fins aleshores anirem fent reunions de treball que anirem anunciant i per les quals us anirem demanant ajut i consell oportunament.

2) Posterior a aquesta reunió plenària es farà la presentació de l'associació als mitjans de comunicació.

3) En algun moment dels pròxims tres mesos, us farem arribar el Formulari d'Inscripció (que estem acabant de perfilar), per tal de fer les coses com cal des del punt de vista de la legalitat. Fer-ho tot legal implica donar-se d'alta a Hisenda, el que significa porta llibres d'ingressos i despeses, tenir un gestor, etc. Això, evidentment, ens farà perdre temps. De manera que és possible que el Formulari no us arribi abans del setembre.

4) Entre les coses que vam preparar està la llista de les institucions que caldrà visitar per tal d'informar de l'existència de l'associació. Sense que l'ordre suposi un ordre de prioritats, aquí teniu les institucions que vam assenyalar (si s'us acut alguna altra, digueu-ho, sisplau):
En un primer grup: SGAE, ADETCA, ICIC, CONCA, ICUB, Diputacions, AADPC, COSACA (Coordinadora de Sales Alternatives), APDC (Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya).
En un segon grup: Partits polítics de l'arc parlamentari català (secció cultura).
En un tercer grup: Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Lliure, Institut del Teatre, Sala Beckett, CAER (Reus), CAET (Terrassa), CANAL (Salt Girona).
D'aconseguir el llistat d'adreces, telèfons i noms s'ocupen el Jordi Barra i la Carolina Llacher. Evidentment, fer totes les visites, ens portarà un temps, però les farem sense presses i sense pauses. El que sí farem és informar-los a tots començant pels del primer grup, que són els interlocutors institucionals amb els quals, finalment, haurem de negociar. No s'ha plantejat l'anada a Madrid, però caldrà en algun moment parlar amb el ministeri i els organismes relacionats amb el teatre com l'INAEM.
Cada visita haurà d'anar precedida d'una reunió que ens permeti establir clarament les demandes col·laboració i ajut que farem a cada una d'elles.

5) En els pròxims dies, redactarem un esborrany sobre els objectius de l'associació Dramatúrgia a Catalunya que inclogui: a) una definició del concepte de dramaturg; b) una explicació valorativa del paper social, polític, econòmic, cultural etc. del col·lectiu de dramaturgs; c) una llista de les demandes que fa el col·lectiu de dramaturgs; d) algunes estratègies a curt, mig i llarg termini que proposem.
Aquest document us el farem arribar per tal que el pugueu complementar amb les vostres aportacions.

6) També elaborarem un document descriptiu sobre una web per a us dels socis de l'associació que inclogui, com a mínim, una biblioteca (on els membres podran penjar totes les obres que desitgin), un espai per a entrevistar als autors en relació a les obres que es vagin estrenant, una agenda d'activitats relacionades amb la dramatúrgia. Abans que res, però, serà necessari parlar amb els qui porten Catalandrama per veure com podem coordinar esforços. Aquest document també us el farem arribar perquè pogueu opinar.

7) Finalment, Ever Blanchet elaborarà un document que plantegi la necessitat d'elaborar dos estudis (per part de l'SGAE, l'ICIC o alguna altra institució) sobre: a) El cost real de la dramatúrgia contemporànea catalana en el marc global del teatre a Catalunya; b) El rànking que ocupa el dramaturg dintre del conjunt de les professions teatrals.

Agrairém qualsevol comentari per part vostra.

Una abraçada a tothom,

Pablo Ley

"Per què una associació de dramaturgs?" Article publicat a Teatre BCN (8 de juny 2010)

Per què una associació de dramaturgs?
Per Pablo Ley
(article publicat a TeatreBCN el 8 de juny de 2010: http://www.teatrebcn.com/2010/06/13/per_que_una_associacio_dramaturgs.html)

Pablo Ley
Fa temps que sento parlar de la necessitat d’una associació de dramaturgs a Catalunya i fins i tot he assistit a més d’un intent de constituir-ne una. Què ha passat, per què és tan difícil reunir un nombre suficient –o representatiu– de dramaturgs per fer que una associació així comenci a caminar? Segurament caldria fer una mica d’història i recordar que el teatre català té, amb prou feines, quaranta anys d’existència real, dels quals podem qualificar-ne de plenament professionals només els últims vint. En aquests darrers vint anys hem vist com es consolidaven totes les professions involucrades en el fet teatral, però encara no ha arribat l’hora que la figura del dramaturg, que malgrat tot se situa en un lloc destacat en els cartells i els programes de mà, formi part de la nòmina normal d’un elenc teatral. De fet, la dades comparatives deixen tan malparada la situació del dramaturg, que només una vocació indestructible impedeix que els dramaturgs abandonin el ring després d’haver llençat la tovallola.

Per intentar posar fi a aquesta desigualtat va començar a gestar-se, ara fa ja un parell de mesos, l’associació Dramatúrgia a Catalunya, formada, de moment, per més de quaranta dramaturgs. N’hi falten molts (prop de cent) si volem que hi siguin tots, però aquesta és una tasca que s’anirà completant en els pròxims mesos, perquè l’associació neix amb la certesa que vol representar el col·lectiu sencer. Els objectius són simples: “Promoure a Catalunya el desenvolupament del col·lectiu de dramaturgs –entès el concepte de dramatúrgia en el sentit més ampli de la paraula, així com en tots els àmbits de la producció teatral i en qualsevol dels trams del procés de creació– i actuar en favor del col·lectiu de dramaturgs en qualsevol aspecte que els afecti.” Això és el que diuen els estatuts.

En la pràctica, del que es tracta és d’establir els contactes amb les diferents instàncies públiques i privades per tal de pactar els (o lluitar pels) mínims de la dignitat pel que fa a la figura del dramaturg. Es tracta d’impulsar el treball dels dramaturgs vius –joves i grans, textuals i no textuals, no exclusivament
en català– per tal de reflectir el món que ens rodeja i parlar, en definitiva, de nosaltres mateixos. Es tracta d’impulsar un col·lectiu que ha demostrat repetidament la seva solvència intel·lectual i la seva capacitat de conquistar públics més enllà de les nostres fronteres. Es tracta, en definitiva, de prendre consciència del fet que, sense el dramaturg, el nostre teatre serà sempre un teatre sense idees pròpies. O pitjor encara, colonitzat per idees i creadors aliens el valor dels quals no sempre es deriva de la seva excel·lència intel·lectual i cultural sinó, seguint les lleis més gasives del mercat, de la maximització del benefici econòmic. I així no anem enlloc.

Pablo Ley és president de l’associació Dramatúrgia a Catalunya.


--------------------------------------------------------------------------------

Acta del 17 de maig de 2010

Associació “Dramatúrgia a Catalunya” ACTA 2

DIA I HORA: 17 maig a les 21:30hores
LLOC: Teatre Gaudí (C/St. Antoni Marià Claret, 120).

PERSONES REUNIDES:
- Els assistents:
Ever Blanchet, Joan Gallard, Manuel Veiga, Elena Tornero, Marilia Sanper, Aleix Duarri, Pasquale Bavaro, Jordi Barra, Josep Galindo, Aleix Fauro, Gerard Vàzquez, Pablo Ley, Carolina Llacher, Jordi Jové
- Vots delegats:
Alex Serrano, Jordi Fabrega, Esteve Soler, Sergi Pompermayer, Ricard Gazquez, Enric Nolla, Josep Pere Peyró, Carles Batlle, Victoria Spunzberg, Anna Maria Ricart, Mar Monegal, Marc Rosich


1.ORDRE DEL DIA:

1.Lectura, discussió i modificació dels estatuts, seguint el model que proporciona el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, per tal de confirmar que són representatius de l'associació.

2.Signatura dels documents a presentar al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

3.Redacció de la sol·licitud d'ingrés a l'associació que caldrà emplenar per a ser membre de ple dret.

4.Establiment (si s'escau) de la quota per soci i periodicitat del pagament.

5.Captació de nous socis per aconseguir que l'associació sigui realment representativa del col·lectiu.

6.Plantejament de les tasques a fer --a curt, mig i llarg termini-- i creació dels equips de treball per al desenvolupament de cada una de les tasques.

7.Estudiar les subvencions a les que l'associació pugui tenir accés.

8.Discutir la conveniència d'establir una relació continuada amb un local (com ha estat fins ara el TGB, que ha cedit amablement les seves instal·lacions per a les primeres reunions) i plantejar altres possibilitats que pugui tenir l'associació. (El motiu d'aquest punt en l'ordre del dia ha estat el comentari al respecte d'algun dramaturg interessat en l'associació).

9.Altres qüestions que puguin sortir al llarg de la reunió.


2.DESENVOLUPAMENT:

A nivell general, la reunió es desenvolupa saltant d’un punt a l’altre de l’ordre del dia i aclarint dubtes que van sorgint entre els assistents. A continuació es presenta el desenvolupament d’aquells punts que més es varen tractar.

1.S’inicia la reunió presentant el correu electrònic de l’associació. Aquest ha estat creat de manera provisional i tenen accés, també de manera provisional, el President, el Vicepresident i la Secretaria de l’Associació: dramaturgiaacatalunya@gmail.com
Seguim amb la lectura dels estatuts fundacionals de l’associació que ofereix la Generalitat de Catalunya com a model estàndard. Hi ha alguns punts oberts que cal decidir:
La domiciliació de l’associació: s’acorda finalment posar l’adreça del president provisional de l’Associació, Pablo Ley. Aquesta mesura serà també provisional fins que l’Associació pugui comptar amb un local propi.
S’aproven la resta de punts dels estatuts i el nom.
Es fa palesa la necessitat d’elaborar uns punts propis i relacionats directament amb l’activitat de l’associació. Es deixa per més endavant.

Després d’aquest punt, es va fer un salt al punt 8 de l’ordre del dia.

8. Per tal de no vincular la creació de l’associació amb cap institució i/o agent teatral, es valora la possibilitat de buscar una alternativa d’espai de reunions. S’obre torns de paraules i hi ha “pluja d’idees”:
- Sol·licitar un espai a la Fabra i Coats.
- Sol·licitar un espai en alguna institució pública relacionada amb el teatre (teatres i institucions publiques) o bé en d’altres espais públics com els anteneus o centres cívics.
- Sol·licitar un espai a l’SGAE.
- Sol·licitar diversos espais a on poder reunir-nos de manera itinerant fins a trobar l’espai propi de l’associació. D’aquesta manera aconseguiriem fer-nos més visibles i captar més persones. Es proposa fer itinerant tant el dia setmanal de la reunió (fins ara sempre havia estat dilluns) com el lloc. Sembla que aquesta última proposta s’acull amb èxit. Es planteja la possibilitat de crear Comissió concreta per a la recerca d’espais.

3.Es parla de la necessitat de crear un formulari d’adhesió a l’associació, per portar un control formal dels socis i sòcies. Després de donar el torn de paraules, s’acorda buscar un model estàndard i adaptar-lo a l’associació. Apartats del formulari:
Dades personals + Fitxa bàsica de dades professionals + Determinar tipus d’adhesió + Clàusules d’adhesió (aprovació estatuts + abonament quota, etc.).
S’acorda que Helena Tornero redactarà el model i quan aquest s’aprovi es passarà ja a les persones captades.

4.S’acorda la necessitat d’establir una quota d’adhesió concreta. Després del torn de paraula, s’estableix deixar aquest punt per a la propera reunió. Abans cal tenir una aproximació de cost anual que pot tenir el manteniment de l’Associació i cal preguntar i comparar amb d’altres associacions de l’estil.

5. Captació de socis: es parla de la importància d’aconseguir el suport d’aquells que, professionalment, tenen més reconeixement. Es parla de la possibilitat de crear una comissió de difusió i captació. Finalment, es decideix que sigui a nivell personal que es faci córrer la veu i captar persones. Aquells que es captin, s’adrecen al correu electrònic de l’associació per ampliar la xarxa de contactes.

6. Es comencen a debatre els punts que ha de treballar l’associació, establint-los com a objectius a curt/mig/llarg termini. Es parla de diversos temes, com per exemple, de la necessitat de fer un treball d’estudi i diagnòstic de la situació del teatre en les últimes dècades. Hi ha diversitat d’opinions: alguns pensen que és estrictament necessari, d’altres que s’ha de realitzar un esforç massa gran per a poder-ho fer, d’altres que creuen que s’ha de començar per altres qüestions més de caràcter pràctic. Tanmateix, s’acorda que:
- Pasquale Bavaro recercarà algunes dades quantitatives sobre l’activitat teatral en els últims anys al MAE (Museu d’Arts Escèniques).
- Possibles accions a realitzar i ja planificar al llarg del 2010:
* roda de premsa (octubre 2010, coincidint amb l’inici de temporada teatral).
* creació d’una pàgina web.
- Es decideix realitzar més endavant una reunió exclusiva per tractar aquest punt.

9. S’acorda data de la propera reunió: DIMECRES 9 DE JUNY a les 21.30hores. Lloc per confirmar.

2. Finalment, es signa l’acta de constitució de l’associació per poder gestionar oficialment la creació de la mateixa. Nom: Dramatúrgia a Catalunya. S’estableix l’equip de coordinació provisional, fins a establir una assemblea oficial i votar l’equip definitiu:
President: Pablo Ley.
Vicepresident: Gerard Vàzquez.
Tresorer: Aleix Duarri.
Secretaria: Carolina Llacher.

3.ACORDS PRINCIPALS i CALENDARI:

-Aprovació dels estatuts.
-Crear xarxa d’espais itinerants on poder realitzar reunions.
-Helena Tornero redactarà formulari d’adhesió.
-Captació de socis de manera individual i aquells captats, enviar el contacte al correu electrònic de Dramatúrgia a Catalunya.
-Establiment de quota de soci + objectius curt/llarg/termini per propera reunió.
-Pasquale Bavaro començarà una recerca de dades quantitatives per tenir visió de l’activitat teatral dels últims anys.
-Se signa l’acta de constitució.
-Propera reunió: dimecres 9 de juny a les 21.30hores, lloc per confirmar.

Acta realitzada per: Carolina Llacher a 26 de maig 2010.

Acta del 19 d'abril de 2010

Associació “Dramatúrgia a Catalunya” ACTA 1
DIA I HORA: 19 abril a les 21:30hores
LLOC: Teatre Gaudí (C/St. Antoni Marià Claret, 120).

PERSONES REUNIDES:

- Els assistents:
Ever Blanchet, Pablo Ley, Llàtzer Garcia, Sergi Pompermayer, Jordi Jové, Aleix Duarri, Aleix Fauró, Elena Castelar, Carolina Llacher, Jordi Barra, Victoria Spunzberg i Gerard Vàzquez.

- Vots delegats:
Alex Mañas, Joan Gallart, David Planas, Enric Nolla, Mar Monegal, Josep Galindo, Marta Galán, Helena Tornero, Àngels Aymar, Manel Molins i Anna Maria Ricart.

TEMA PRINCIPAL: constitución Associació.


1.ORDRE DEL DIA:

Representa la tercera reunió per plantejar la possibilitat de constituir una associació de dramaturgs/urges a Catalunya.
1-Exemple de l’Associació de dramatúrgia d’Escòcia.
2-Plantejament de la possible associació a constituir.
3-Nom i constitució.
4-Acords i calendari de les properes accions.


2.DESENVOLUPAMENT:


1.Pablo Ley exposa la feina feta per Helena Tornero, qui ha s’ha posat en contacte i ha recollit informació sobre el modus operandi de l’Associació de Dramaturgs d’Escòcia. Aquesta funciona des dels anys ’70 i està formada per uns 80 membres, aproximadament. Els criteris amb els quals es mouen semblen interessants per agafar-los com exemple per la futura associació. L’Associació d’Escòcia es mostra amable i generosa en oferir-nos el seu suport en el nostre procés.
2.S’obra torn de precs i preguntes, es manifesten inquietuds i qüestions a tenir en compte. Considerem, finalment, que l’exemple d’Escòcia és molt bo i que el seguirem com a pauta, tenint en compte les nostres particularitats. Ens serveixen com a pauta:
- Definició de l’Associació: consideren i considerarem com a “dramatúrgia” tot allò relacionat amb l’escriptura escènica en sentit general i ampli, des de l’escriptura i creació d’obres de teatre fins als treballs basats en l’intervenció directe en el procés de creació d’un espectacle. Visió àmplia i que acull la multitud de formes de desenvolupament del treball en dramatúrgia.
Models contracte: interessant els models de contracte que ens adjunten a on trobem barems de pagament en relació a activitats dramatúrgiques concretes. Es decideix crear un model semblant adaptat a la nostra realitat.
Acceptació de membres: es proposa imitar el model de l’Associació de guionistes de Catalunya a on hi ha dos criteris d’acceptació de membres. Un, per els que no poden demostrar activitat registrada i, per tant, la seva quota de pagament anual serà inferior i també els drets als que podran accedir. L’altre, pels que estan en actiu i poden demostrar activitat registrada, els quals hauran de pagar una quota superior i tindran ple dret.
3.Votació a favor de la constitució de l’associació amb el resultat a favor per unanimitat (els 12 assistents + 11 vots delegats). S’escull el nom i s’estableix equip coordinador per poder agilitzar tràmits oficials i legals (veure punt 3).
4. Es parla de la importància de fer extensible la creació de l’associació a altres professionals del sector, per tal de poder aconseguir un nombre important de membres. Es destaca també la importància de tenir noms importants dins l’associació. La captació de membres serà més fàcil una vegada s’hagi començat el procés oficial de constitució.


3.ACORDS PRINCIPALS i CALENDARI:


1.S’acorda fer extensible a tothom via correu electrònic dels documents exemplars de l’Associació d’Escòcia.
2.S’acorda per unanimitat la constitució de l’Associació amb el nom de DRAMATÚRGIA A CATALUNYA (nom neutre, per no entrar en polèmiques de cap mena). D’aquesta manera, es poden agilitzar els tràmits i legals i facilitar les accions posteriors. Provisionalment, i amb la mateixa intenció d’agilitzar els tràmits, s’acorda l’equip de coordinació:
President: Pablo Ley.
Vicepresident: Gerard Vàzquez.
Tresorer: Aleix Duarri.
Secretaria: Carolina Llacher.
Vocals: Elena Castelar, Llàtzer García, Ever Blanchet, Aleix Fauró, Victoria Szpunberg i Jordi Barra.
3.Ever Blanchet, Gerard Vàzquez i Pablo Ley, amb el suport d’Elena Castelar, s’encarregaran de constituir legalment l’associació. S’acorda deixar l’acta de constitució al mateix Teatre Gaudí per tal que aquells que l’han de signar puguin anar-hi i signar-la.
4.Una vegada constituïda l’associació oficialment ens reunirem per establir comissions de treball per tal de crear: votacions oficials per escollir equip coordinador de l’associació, adaptar models escocesos a la Nostra realitat, creació d’un logotip, document que serveixi per recollir signatures i captar membres, calendari d’activitats, etc..
Propera reunió: 17 de maig a les 21.30hores al Teatre Gaudí.


Acta realitzada per: Carolina Llacher a 24 d’abril 2010.