diumenge, 31 d’octubre de 2010

"Per què una associació de dramaturgs?" Article publicat a Teatre BCN (8 de juny 2010)

Per què una associació de dramaturgs?
Per Pablo Ley
(article publicat a TeatreBCN el 8 de juny de 2010: http://www.teatrebcn.com/2010/06/13/per_que_una_associacio_dramaturgs.html)

Pablo Ley
Fa temps que sento parlar de la necessitat d’una associació de dramaturgs a Catalunya i fins i tot he assistit a més d’un intent de constituir-ne una. Què ha passat, per què és tan difícil reunir un nombre suficient –o representatiu– de dramaturgs per fer que una associació així comenci a caminar? Segurament caldria fer una mica d’història i recordar que el teatre català té, amb prou feines, quaranta anys d’existència real, dels quals podem qualificar-ne de plenament professionals només els últims vint. En aquests darrers vint anys hem vist com es consolidaven totes les professions involucrades en el fet teatral, però encara no ha arribat l’hora que la figura del dramaturg, que malgrat tot se situa en un lloc destacat en els cartells i els programes de mà, formi part de la nòmina normal d’un elenc teatral. De fet, la dades comparatives deixen tan malparada la situació del dramaturg, que només una vocació indestructible impedeix que els dramaturgs abandonin el ring després d’haver llençat la tovallola.

Per intentar posar fi a aquesta desigualtat va començar a gestar-se, ara fa ja un parell de mesos, l’associació Dramatúrgia a Catalunya, formada, de moment, per més de quaranta dramaturgs. N’hi falten molts (prop de cent) si volem que hi siguin tots, però aquesta és una tasca que s’anirà completant en els pròxims mesos, perquè l’associació neix amb la certesa que vol representar el col·lectiu sencer. Els objectius són simples: “Promoure a Catalunya el desenvolupament del col·lectiu de dramaturgs –entès el concepte de dramatúrgia en el sentit més ampli de la paraula, així com en tots els àmbits de la producció teatral i en qualsevol dels trams del procés de creació– i actuar en favor del col·lectiu de dramaturgs en qualsevol aspecte que els afecti.” Això és el que diuen els estatuts.

En la pràctica, del que es tracta és d’establir els contactes amb les diferents instàncies públiques i privades per tal de pactar els (o lluitar pels) mínims de la dignitat pel que fa a la figura del dramaturg. Es tracta d’impulsar el treball dels dramaturgs vius –joves i grans, textuals i no textuals, no exclusivament
en català– per tal de reflectir el món que ens rodeja i parlar, en definitiva, de nosaltres mateixos. Es tracta d’impulsar un col·lectiu que ha demostrat repetidament la seva solvència intel·lectual i la seva capacitat de conquistar públics més enllà de les nostres fronteres. Es tracta, en definitiva, de prendre consciència del fet que, sense el dramaturg, el nostre teatre serà sempre un teatre sense idees pròpies. O pitjor encara, colonitzat per idees i creadors aliens el valor dels quals no sempre es deriva de la seva excel·lència intel·lectual i cultural sinó, seguint les lleis més gasives del mercat, de la maximització del benefici econòmic. I així no anem enlloc.

Pablo Ley és president de l’associació Dramatúrgia a Catalunya.


--------------------------------------------------------------------------------

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada